Presentació
Mujeres Migrantes Diversas (MMD) és una associació creada per treballadores de la llar i les cures que actua des d’una perspectiva feminista, comunitària i LGTBI.
La iniciativa neix a partir de l’experiència personal d’un grup de dones diverses, majoritàriament d’origen hondureny, que decideixen associar-se per acompanyar a altres dones en el procés migratori, compartint el coneixement des de la pròpia vivència i experiència. L’associació neix el 2017 i, actualment, ja compta amb més de 600 dones migrants organitzades.
Les principals activitats que desenvolupa l’associació són acompanyaments i la creació d’espais d’apoderament. Es promouen espais de trobada i participació col·lectiva mitjançant tallers i formacions. Aquests espais serveixen com a motor per desaprendre i desprendre’s d’aptituds i actituds patriarcals, transformant així les formes de relacionar-se entre les dones i amb el territori. Aquesta pràctica contribueix a enfortir els coneixements originaris, sabers professionals i sobre els drets humans per transformar la comunitat, fent xarxa i creant sinèrgies afines per al buen vivirdes d’una perspectiva de posar les cures al centre.
Amb la voluntat de buscar estratègies per cuidar les que cuiden i per enfortir el model de cures comunitàries, neix la Casa Feminista Comunitària Berta Cáceres.
L’objectiu principal de la Casa Berta i de MMD és evitar que dones treballadores de la llar i les cures en situació d’atur (ja sigui per desocupació o situació administrativa irregular) i precarietat acabin en situació de carrer. Per això, es veu la necessitat de crear un espai residencial que combini l’acollida autogestionada feminista amb les cures comunitàries i la consolidació del procés d’apoderament de capacitats i autogestió de l’Associació de Mujeres Migrantes Diversas.
Infraestructura
La Casa Berta es troba en funcionament des del 15 de febrer del 2021, gràcies a l’esforç de l’associació i al suport del “Projecte Lliures”.
Aquest projecte suposa una prova pilot innovadora a Catalunya, amb l’objectiu d’avançar i crear solucions perquè les persones proveïdores de cura puguin ser també persones cuidades, estimades i protegides. Disposar d’una infraestructura com aquesta permet oferir una solució residencial a les treballadores de la llar i les cures (algunes membres actives de MMD) que estan en risc d’exclusió residencial.
L’espai compta amb una capacitat per a onze persones, distribuïdes en cinc habitacions. Aquesta solució residencial dona resposta tant a dones que es troben en situació d’internes, com a dones que treballen per hores. A més, es planteja també que les companyes THC puguin empadronar-se temporalment a la Casa, fet que els facilita l’accés a drets de ciutadania com la targeta sanitària i l’arrelament social.
Aprenentatges
Una de les principals dificultats del projecte és garantir el seu sosteniment a llarg termini. El sistema econòmic liberal i capitalista entra en conflicte amb la necessitat de posar els cures al centre. A Barcelona, una part molt significativa del treball domèstic i de les cures recau sobre dones migrants, racialitzades i invisibles. Aquests són alguns dels col·lectius més vulnerabilitzats amb qüestions d’habitatge, vivint sovint en condicions d’extrema precarietat i amb greus dificultats d’accés a una llar digna i segura.
La crisi de la pandèmia COVID-19 va agreujar encara més aquestes desigualtats. Les treballadores migrants de la llar i les cures van patir acomiadaments injustificats, manca de pagament just i situacions d’internament en cases on el seu treball era menyspreat.
Davant d’aquest escenari, les mesures socials les van deixar fora de protecció, ja que moltes estan excloses del règim general de treball i, per la seva situació migratòria irregular, se’ls denega sistemàticament l’Ingrés Mínim Vital.
Segons un diagnòstic realitzat per Mujeres Migrantes Diversas (MMD) el maig de 2020, el 55,4% de les treballadores de la llar i les cures de l’associació es trobaven sense feina a causa de la pandèmia. Aquesta realitat ens porta a fer-nos aquesta pregunta: és possible la centralitat social de la cura i la seva democratització, si ningú cuida les que cuiden?
Perspectiva feminista
Des de l’inici i en tot el procés, aquest projecte parteix de les pràctiques del feminisme comunitari, les lluites antiracistes i les experiències dels moviments comunitaris per l’autonomia, autogestió i autodeterminació, provinents dels nostres pobles.
La Casa Berta neix amb la voluntat de fer-ho des de baix, des d’una mirada transformadora i en primera persona, sense entitats que tutelin, fent-ho de forma col·lectiva i creant sinèrgies. Representa també una proposta per socialitzar la cura més enllà de l’àmbit familiar, promovent un model comunitari propi basat en un imaginari de cures antiracistes i una perspectiva feminista, interseccional i emancipadora.
El projecte es fonamenta en la solidaritat i el respecte per totes les identitats que conformen cada persona. Les membres es nodreixen mútuament de coneixements i sabers per fer-los col·lectius i compartir-los, construint així una xarxa de suport i aprenentatge. Fa de la pluralitat i la diversitat de les persones la identitat com a Associació, i a través de l’apoderament defensen els drets humans de forma col·lectiva. Prenent consciència dels propis cossos com a primers territoris, el projecte s’encamina cap al feminisme comunitari i el buen vivir, posant les cures al centre. Ho fan per elles mateixes, però també per construir un món nou que quedarà per a les futures generacions. A més, es treballa per visibilitzar la contribució del col·lectiu de treballadores de la llar i les cures (THC) i impulsar el reconeixement social d’aquestes tasques fonamentals per al sosteniment de la vida. Cuidar les que cuiden és essencial en una ciutat que aposta per posar la vida al centre de les polítiques públiques.